El present article s’ha basat en el Diàleg professional que va tenir lloc a la taula rodona del Simposi Industrialització organitzat pel CATEB el passat 18 de març de 2026, en la qual va participar Kelly Guerrero, responsable de Control de Qualitat a ENNE Gestió Activa de Projectes. Veure vídeo
El cas de l’Hospital del Mar
Un canvi de paradigma que no sempre es visualitza amb prou claredat és el que té lloc en l’àmbit del control de qualitat i la direcció d’execució. Quan part de l’edifici es fabrica fora de l’obra, el control tècnic ha d’anar també fora.
L’experiència a l’Hospital del Mar és il·lustrativa. En aquest projecte, a més d’haver-se desenvolupat amb l’Estructura Prefabricada multinivell de més alçada a Espanya, compta amb prop de cent banys prefabricats integrats. Per aquest motiu, la direcció d’execució va haver de replantejar-se els seus propis processos: el control de qualitat no podia esperar que els elements arribessin a l’obra, havia d’ocorre abans, a fàbrica, en el moment en què les decisions encara són reversibles.
Kelly Guerrero, arquitecta tècnica a ENNE Gestió Activa de Projectes, assegura que la industrialització “és un rol que ens correspon a tots”: arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers, fabricants i constructors tenen un paper des de l’inici fins al final. El que canvia és el moment en què aquest paper s’activa, és a dir, si els esforços es concentren abans, la improvisació a l’obra es redueix. El tècnic que abans revisava unitats executades in situ passa a verificar components certificats en origen.
Aquesta reconfiguració suposa una ampliació del camp d’actuació cap a fases del procés on històricament l’arquitectura tècnica no havia estat. Però que, no obstant, requereix formació específica, disposició per treballar en contextos nous i, sobretot, voluntat d’integració en equips multidisciplinars des d’etapes primerenques.
La perspectiva de la Kelly incorpora també una mirada internacional que enriqueix el debat: la seva experiència prèvia al Perú, on l’estandardització de processos i la gestió de projectes sota lògica industrialitzada ja formaven part dels objectius del seu entorn professional, reforça la idea que aquesta transformació ha impactat positivament a Llatinoamèrica i que els seus principals referents provenen dels contextos europeu i nord-americà.
Seguretat i salut: quan els riscos canvien de lloc
La industrialització millora les condicions de treball a l’obra: redueix l’exposició a la calor, a la pluja i als riscos associats a la construcció d’estructura in situ. No obstant, no els elimina, simplement els desplaça, i al seu lloc, apareixen nous riscos lligats al muntatge, al transport, a la logística d’elements de gran format.
L’estudi de seguretat i salut, tal com està concebut en l’obra convencional, també necessita transformar-se. Si en l’obra tradicional aquest document té un caràcter genèric -perquè no se sap qui executarà- en la construcció industrialitzada se sap des del principi qui fabrica, quins sistemes s’utilitzaran i com es produirà el muntatge. Aquesta informació fa possible un estudi de seguretat específic, integrat, que en alguns casos podria convergir amb el propi pla de seguretat.
També es va assenyalar a la jornada una paradoxa que incomoda: mentre en obra convencional qualsevol imatge de treballadors sense EPIs generaria una resposta immediata, en vídeos de promoció d’empreses de prefabricació apareixen operaris en condicions que no resistirien el mateix escrutini. La industrialització té pendent traslladar als seus entorns de fàbrica i muntatge la mateixa cultura de seguretat que exigeix a l’obra.
El futur de l’arquitecte tècnic: de l’obra al procés
El perfil de l’arquitecte/a tècnic/a canviarà en els propers anys de forma progressiva. L’arquitecte tècnic és, ja avui, un professional polifacètic que dirigeix empreses, coordina projectes de R+D, gestiona obres convencionals i modulars, treballa del costat del fabricant o del promotor. Aquesta versatilitat professional és el seu valor diferencial.
El que la industrialització afegeix és una bifurcació clara entre dues especialitzacions emergents: els qui es dedicaran a l’àmbit industrial -amb presència a fàbrica, control de processos de producció, gestió de sèries i components- i els qui s’especialitzaran en logística i muntatge, coordinant que tot el que s’ha fabricat arribi, s’integri i es completi amb l’ordre i l’eficiència que el sistema requereix.
No es tracta de crear figures noves, sino d’activar funcions que ja estaven previstes -com el coordinador de seguretat i salut en fase de projecte- i d’incorporar competències noves en àrees com la gestió de contractes col·laboratius, la lectura de models BIM, la comprensió de processos de fabricació industrial i la capacitat d’integrar equips multidisciplinars en fases primerenques.
La formació és el punt de palanca. No es tracta que tots els professionals siguin experts en tot, sinó que cada figura aprengui el que necessita per al seu rol específic en un procés més ampli, on la integració és la competència transversal.
El missatge de Juan Carlos Cabrero, expert en sistemes constructius industrialitzats de Molins, condensa bé aquesta idea: “Industrialitzar no va d’inventar, va d’integrar”. Integrar professionals, fabricants, constructors, responsables de prevenció en fases primerenques. Integrar tecnologia i processos. Construir, en definitiva, amb treball en equip i amb coneixement real de com funciona cada part del sistema.
Articles relacionats:
- Construcció industrialitzada I – Canvi cultural i el nou perfil de l’arquitecte tècnic.
- Construcció industrialitzada II – El control de qualitat viatja a la fàbrica: el cas de l’Hospital del Mar.
- Construcció industrialitzada III – Lliçons apreses a la nova seu del SEM L’Hospitalet. (pròximament)
