Entrevista a Enne Gestió Activa de Projectes
Per Maite Baratech. Article publicat al Blog L’informatiu CATEB 30.04.2021
Aquest és el tercer article d’un cicle dedicat als despatxos professionals en actiu. És fruit d’una sèrie d’entrevistes que volen ser “inspiradores” per a molts col·legiats i col·legiades. Són un exercici de sinceritat i reflexió basat en l’experiència dels nostres tècnics. Els responsables dels despatxos, grans i petits, especialitzats o generalistes, ens obren les portes.
Parlen de les seves vivències, aprenentatges i de la seva visió actual i futura de la professió. En aquesta ocasió, entrevistem a l’empresa Enne Gestió Activa de Projectes, que està especialitzada en edificació hospitalària i ciències de la salut. Coneixem quin és el seu punt de vista en aquests temps de pandèmia.
Per a Enne Gestió Activa de Projectes, un equip focalitzat en “ciències de la salut”. La pandèmia de la Covid-19 ha estat una gran experiència professional per a l’equip. S’està vivint amb “passió”, segons explica la seva directora executiva, Inma Casado.
Despatx fundat a Barcelona l’any 2002. En 19 anys de trajectòria ha treballat en més de 75 projectes que representen més de 1,4 milions de m2 construïts, un 25%a mercat internacional. A més, en un 60% d’aquests, Enne s’ha encarregat també de la gestió de l’obra.
L’equip està format actualment per sis arquitectes tècnics i dos enginyers. En els últims anys, s’ha decantat cap als “edificis complexos de ciències de la salut”, segons Casado. Aquesta categoria inclou Centres d’Atenció Primària, hospitals, laboratoris, centres universitaris i residències per a gent gran. Aquesta especialització ha permès assolir certa “estabilitat” i s’hi va arribar de manera “casual”, segons admet Inma Casado. Ella va començar treballant pel seu compte en el camp de la docència. En un moment donat, va iniciar col·laboració amb l’estudi d’arquitectura Pinearq, amb qui comparteix espai. Poc a poc es va generar una relació de confiança i fidelització entre ambdós equips.
Segons Casado, en arquitectura tècnica no creu que hi hagi més despatxos especialitzats en el camp sanitari a Catalunya. Una altra cosa és que, en els últims temps i amb la crisi del sector de l’edificació, despatxos més generalistes es presentin a concursos. Però, “amb una experiència tan gran com la nostra, i amb un catàleg com el nostre, que sapiguem no hi ha”, matisa.
Ara, assenyala, Enne ha fet un salt endavant amb l’adjudicació d’un dels cinc hospitals Covid licitats l’estiu passat pel Departament de Salut. Aquest projecte ha fet possible, en temps rècord de 5 mesos, aixecar un edifici polivalent al servei de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). L’edifici està situat a Badalona i preparat per acollir les necessitats d’atenció derivades de la crisi del coronavirus.
De fet, en el moment en què es va decretar l’estat d’alarma, Enne va reaccionar i va contactar amb clients i col·laboradors. Es van posar al seu servei per a tot el que fos necessari. A l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, van guanyar el concurs de Direcció d’Execució de l’Obra i Coordinació de Seguretat i Salut. Des de llavors, viuen el projecte de forma apassionada, professionalment parlant. “És una ocasió única” perquè, per anar més ràpid, s’utilitzen solucions prefabricades. La metodologia de treball es basa en el BIM i la col·laboració de tots els agents que intervenen.
“Ojalà es pugui mantenir aquesta fórmula en les contractacions futures”, continua Casado. Els projectes ja es liciten amb un anteprojecte i un plec que mostren el coneixement previ. Per exemple, la capacitat de la indústria per donar resposta. “El sector ha respost perfectament, els professionals estan responent i es treballa els caps de setmana, 24 hores al dia. Projectistes, constructors, enginyeries i industrials treballen perquè hi ha coneixement del que cal fer. Hi ha voluntat de país per donar resposta a la Covid, qualitat professional i noves metodologies col·laboratives i integrades. Aquestes metodologies ara s’estan posant a prova.”
En un projecte com aquest, es poden convocar reunions d’obra (ara virtuals) de fins a 15 persones. “La planificació és clau” per fer-les “vàlides i eficients” i avançar alhora en projecte i execució. A més de les reunions pròpies, es fan reunions quinzenals amb responsables dels altres hospitals de Covid. Cada gerent d’UTE explica l’obra, la seva evolució i les restriccions de materials per transport. “Hi ha coses que s’aprenen del conjunt”, afegeixen en aquestes reunions.
Terminis que es redueixen
Daniel Rivera, responsable a Enne del departament d’Execució d’Obres, apunta que “a més del sistema prefabricat, que en aquest cas és mixt. El sistema de licitació incloïa projecte i obra, cosa que redueix el temps d’execució, fonamental pels terminis. Això permet una solució consensuada”, afegeix Rivera.
“Aquesta fórmula requereix una col·laboració brutal”, continua Rivera. Les reunions se celebren alhora amb la constructora i els industrials. Abans no veies els industrials, només tractaves amb la constructora. Ara, just feta la proposta, l’industrial ja diu si és viable o no. També indica si “entra en preu”, guanyant així molt de temps.
En aquest nou escenari, Rivera considera que “l’arquitecte tècnic pot adoptar un rol molt important com a Project Manager”. Aquest rol és especialment rellevant pel factor humà del treball. Vetlla perquè cada agent faci bé la seva feina, però també que pugui guanyar-se la vida.
“És un rol de ròtula”, diu Casado. Afegeix que a partir de la idea inicial, “el projecte s’ha adaptat a les necessitats que tenia cada hospital”. La vista està posada no només en la necessitat immediata de la pandèmia, sinó també en la polivalència i flexibilitat que es demana a l’edifici. Aquest edifici ha de donar suport futur a l’hospital de referència. A més, assenyala Rivera, són edificis molt complexos amb diferents serveis i CAPs al seu interior.
Cada CAP té les seves necessitats específiques, de manera que sempre hi ha canvis en l’obra. Cal saber gestionar aquests canvis pels costos i la planificació de l’obra. D’aquí ve la importància de l’aparellador per trobar l’equilibri i l’harmonia entre les diferents parts que intervenen.
Una experiència com aquesta, on els processos s’agilitzen molt i la col·laboració és un puntal, pot marcar les línies futures de licitacions a casa nostra. “L’experiència ho demostrarà”, afirma Casado. Encara que confia que en el futur es faci d’una manera més relaxada, matisa.
El canvi de model és possible “si hi ha un bon preu, un preu real, de mercat”, i ens oblidem de “les baixes problemàtiques”. Adverteix Rivera que això necessita el compromís de l’Administració licitadora. Albert Bonaventura, responsable de metodologia BIM i LEAN i de licitacions, afegeix que cal considerar els honoraris professionals. Ara tenen molta feina prèvia en les diferents fases del projecte i en l’acompanyament durant el procés.
Bonaventura recorda l’exemple del paper d’Enne en la construcció d’un centre de convencions a Lima. La data d’obertura i posada en marxa era molt concreta per acollir un esdeveniment únic per al país. “Quan hi ha un compromís de totes les parts, començant per l’Administració, amb la concepció d’un avantprojecte bàsic, tot flueix més àgil”, explica. També destaca la importància d’una licitació a una constructora que ja ve acompanyada del seu equip d’arquitectura.
Malgrat la crisi sanitària, el projecte de l’hospital serà un important baló d’oxigen per al despatx. Permetrà assolir millors resultats que el 2019, tot i la pausa de l’activitat que es va patir a mitjans de març. A poc a poc, l’activitat s’ha anat recuperant després d’aquesta pausa. En els últims 5 anys, la facturació anual del despatx s’ha situat al voltant de 400.000 € anuals.
Llegeix més notícies aquí
